Enguany s’han complert cinquanta anys d’ençà d’uns aixecaments populars més importants del l’era moderna, el Maig del 68. Deu milions de persones van ocupar fàbriques, universitats i edificis públics arreu de l’hexàgon francès, reclamant canvis amplis i profunds en la vida social, i provocant, durant més d’un mes, una completa aturada del funcionament habitual de l’economia i de la política del país. El Maig del 68 francès va ser la màxima expressió d’un esperit de rebel·lió popular i d’anhel de llibertat que va irrompre arreu del món a finals dels anys seixanta: des dels Estats Units d’Amèrica al Japó, passant per Mèxic, Alemanya, Polònia i Txecoslovàquia, arreu van sorgir brots socials rupturistes i regeneradors.
Potser no és casual que l’any anterior, també a França, es publiqués un dels llibres d’anàlisi social més aguts, reveladors i significatius del segle XX, La Societat de l’Espectacle. Es tracta de l’obra seminal de Guy Debord, escriptor, cineasta i, sobretot, revolucionari que va fundar i liderar la Internacional Situacionista, una organització d’intel·lectuals i artistes que es va ocupar de renovar, impulsar i actualitzar el projecte de transformació cap a una nova societat d’arrel democràtica i llibertària. En el llibre, Debord estudia, a través de 221 tesis escrites amb un llenguatge abstracte i sintètic, de quina manera les dinàmiques de la mercaderia i de la burocràcia esdevenen dinàmiques de falsejament i manipulació massiva durant el segle XX.
Durant el passat maig del 2018 es van fer diversos actes i gestos de rememoració del Maig del 68, i jo no vaig poder deixar de reflexionar novament sobre una qüestió que porta anys voltant per les meves neurones, a saber: quina rellevància i utilitat pot tenir, avui en dia, recordar els fets i les idees de 1968 i pensar sobre les tesis de la Societat de l’Espectacle? En aquest breu article hi ha alguns apunts a mode de resposta.
Continua llegint «Maig del 68 i la Societat de l’Espectacle, mig segle després»