Articles

Recordant l’esperit del comú amb una balada
Publicat en el llibre El Comú Català a la tardor del 2015.
«Efectivament, l’esperit del comú resistent a la modernitat ressona cada cop més fortament avui en dia, inspirant i encoratjant a molts dels que busquem alternatives realistes i desitjables a la Civilització moderna, una Civilització que ja ha mostrat clarament que sofreix de falles múltiples i profundes i que les seves estructures fonamentals estan en decadència i amenacen de produir greus col·lapses. En aquest context, les institucions comunals i assembleàries, els costums fraternals i convivencials, la cultura popular i lliure… les coses que defensaven, en bona mesura, els nostres avantpassats resistents a la modernitat es presenten com un far que, plantat en el passat, ens ajuda a il·luminar el present i orientar-nos millor en la travessa cap al futur.»

La via revolucionària del No-Sí: Manifest per a la Independència sense Estat
Publicat per la Plataforma pel No-Sí a la tardor del 2014.
«Totes les persones que estimem veritablement la llibertat considerem que qualsevol grup de població que habita un cert territori té dret legítim a l’autodeterminació, tant en el sentit general de determinar les seves condicions de vida com en el sentit restringit de definir les seves fronteres. Tanmateix, això no implica necessàriament que la forma d’entendre l’autodeterminació predominant avui dia, és a dir, aquella que advoca per la creació d’Estats-nació, sigui una manera realment plausible d’exercir aquest dret fonamental. En aquest sentit, s’escau que ens preguntem: existeix una via política que respongui a les motivacions positives de la causa independentista catalana però que ho faci d’una manera substancialment millor que la proposta nacional-estatista hegemònica?». 

Som únics, som universals!
Publicat a Provital.cat a la primavera del 2014.
«Som únics i, al mateix temps, universals. Heus aquí les dues cares del nostre ésser espiritual. La consciència de la unitat universal que som pot emergir, per exemple, meditant sobre el fet que el sol, la terra o l’aire ens constitueixen tant com el nostre cor o cervell, ja que sense aquells, igual que sense aquests, senzillament, no podem viure, “no som”. El fet que som unicitat concreta es pot copsar, per exemple, reflexionant sobre el fet que cada ésser és diferent i irrepetible, desenvolupa un paper únic i no es pot desprendre de la seva existència concreta.»

Procés Constituent o Revolució Integral?
Editat pel Grup de Reflexió per a l’Autonomia a la tardor del 2013.
«Moltes persones que participem en projectes de transformació social positiva ens estem adonant que el temps de la dissociació ha quedat enrere. Si durant anys ens hem focalitzat en preparar els diferents aspectes d’una gran tasca històrica, ara ha arribat el moment de complementar-nos mútuament per escometre-la conjuntament. El concepte de Revolució Integral pot esdevenir el nostre gresol, és a dir, el marc comú on confluïm, ens fusionem, ens aglutinem i renaixem. Però, com podem forjar aquest gresol? Com aconseguir que la Revolució Integral passi de l’actual estadi latent a un estadi incipient?».

Comentaris sobre el declivi energètic mundial i el “període especial” cubà
Publicat a The Oil Crash i Decrecimiento.info a l’hivern del 2013.
«En aquest article, en primer lloc, s’exposen les nocions bàsiques del declivi energètic mundial previst pel segle XXI; a continuació, s’indaga sobre les conseqüències d’aquest fenomen dins el marc institucional avui hegemònic, assenyalant que el factor energètic va tenir un paper important en la irrupció de la crisi financera i econòmica el 2007-2008; finalment, es reflexiona sobre com afrontar satisfactòriament la creixent crisi energètica-sistèmica, suggerint que aquesta constitueix, al mateix temps, un formidable problema i una magnífica oportunitat. Al llarg del text s’aborden també diverses qüestions relacionades amb el “període especial” cubà i les perspectives que n’ofereix el documental “El poder de la comunitat: com Cuba va sobreviure al Pic del Petroli”.

Balanç del 15M amb mires a l’emancipació
Publicat a Rebel·leu-vos! a la primavera del 2012. Disponible també en àudio.
«A partir del 15 de maig del 2011, com si es tractés d’un ruixat de primavera, centenars de milers de persones ens vam precipitar als carrers i vam inundar les places d’arreu de l’estat espanyol. El descrèdit del que avui es fa passar per “política”, el rebuig a la depauperació econòmica i la indignació envers la injustícia social van esclatar clamorosament mentre la genuïna activitat política reconqueria espais públics habitualment consagrats a la circulació de mercaderies. Salvant les distàncies, per primer cop d’ençà del maig del 68, una protesta massiva desbordà espontàniament els confins de la reivindicació i esdevingué un procés de reflexió col·lectiva, un encontre popular replet de vívida comunicació, un assaig d’auto-organització democràtica massiva. Amb la perspectiva que ens proporciona el pas del temps, s’escau preguntar-nos: Què ha representat aquesta experiència? Quina valoració podem fer-ne? Quins reptes suscita i com podem afrontar-los?»

Reintegar la societat amb la política
Publicat a la revista DEMOS #2 d’hivern del 2011.
En aquest article s’hi exposen els principals símptomes del fenomen conegut com a “crisi de la política” i se n’analitzen les seves causes fonamentals. S’argumenta que aquesta crisi té el seu origen en la pròpia concepció i fundació de l’estat “democràtic” representatiu i que s’ha aguditzat en les últimes dècades degut al “consens neoliberal” que ha esdevingut hegemònic arreu del món i al fracàs paral·lel de la socialdemocràcia. En aquest context, l’article posa de manifest la necessitat de recuperar la política, recobrant el significat de la democràcia a través d’una nova concepció de la mateixa, i formula una sèrie de requeriments que hauria d’acomplir una estratègia per reintegrar la societat amb la política, presentant breument les tàctiques que, a tal efecte, suggereix el projecte de la Democràcia Inclusiva.

Sobre la crisi de l’automòbil i la seva possible superació
Publicat a Détourné Magazine #3 a l’hivern del 2010.
En aquest article s’argumenta, en primer lloc, que la implantació massiva de l’automòbil i la supressió d’altres mitjans de transport que s’ha produït en els darrers cent anys no respon a criteris racionals ni a la voluntat real de la ciutadania, sinó a les dinàmiques de creixement econòmic intrínseques al sistema de l’economia de mercat i als interessos de les elits transnacionals que controlen aquest sistema. En segon lloc, s’apunta a la necessitat de refer la societat sobre unes noves estructures institucionals i uns nous valors, inspirats en la veritable democràcia, tal com suggereix el projecte de la Democràcia Inclusiva, per tal de sortir de la crisi multidimensional en general i, en particular, construir uns mitjans de transport ecològics, segurs, funcionals, saludables i eficients.”

La nova era del decreixement i el model de la Democràcia Inclusiva
Publicat a Decrecimiento.info a l’hivern del 2009.
El decreixement és una necessitat absoluta en la nostra època, imposada pels límits planetaris, per l’esgotament dels recursos (sobretot del petroli, però també, una mica després, del gas, el carbó, l’urani i altres minerals). Si estiguéssim en un altre tipus de societat decréixer no tindria perquè suposar un problema, però dins dels marcs de l’economia de mercat, decréixer equival a entrar en depressió econòmica, i fins i tot, possiblement, com argumenten molts comentaristes, arribar al col·lapse sistèmic. En qualsevol cas, cal tenir present que la crisi produïda pel zenit del petroli no és temporal com ho han estat altres, sinó que és un punt d’inflexió, un canvi d’època: marca l’entrada a l’era del decreixement.”

De l’educació submisa a l’aprenentatge en llibertat
Publicat a la publicació PODEM! de la primavera del 2009.
«És clar que existeixen grans professionals i bons alumnes a les nostres aules. Però, malauradament, han d’acatar uns imperatius (exàmens, assistència obligatòria, etc.) que inspiren desunió, frustració i submissió. Els marcs educatius vigents, com la resta del sistema, no estan dissenyats amb l’objectiu de la felicitat humana, sinó amb l’objectiu lucratiu i expansionista de l’economia de mercat. La reacció natural de molts adolescents davant aquesta situació és una rebel·lió negativa, apàtica o fins i tot agressiva, i així, no és estrany que les baixes i depressions siguin cada cop més freqüents entre el col·lectiu d’educadors.»