[ESPAÑOL DEBAJO – ENGLISH BELOW]
Benvolguts/des:
Ens trobem atrapats en els habitacles d’una societat que s’ensorra a causa d’una crisi estructural de la qual la «pandèmia» n’és només el darrer detonant.
Aquest nostre edifici social mostra, des de fa molt temps, senyals de decadència. Una decadència que ara només s’ha fet més palesa. Una decadència que ja no es pot obviar ni encobrir i que comença a ser insuportable per a moltíssimes persones i per a innombrables espècies vives. Una decadència que uns pocs han decidit dinamitar, procedint, en benefici propi, a una demolició controlada d’importants sectors d’aquest nostre edifici social.
I nosaltres, la immensa majoria d’habitants del planeta, presoners de pertinaços preconceptes, distrets amb diversos divertiments, estancats en enginyoses excuses, embadalits amb vanes fantasies, atemorits per la nostra pròpia alienació, ignorem la possibilitat de redissenyar i reconstruir de cap a peus l’edifici social en el qual vivim.
Però podríem fer-ho. Si sortíssim de l’edifici, podríem esdevenir els arquitectes i aparelladors, els obrers i dissenyadors, d’una nova forma d’habitar el planeta Terra. Hauríem de conviure rudimentàriament a la intempèrie durant una temporada, certament; hauríem de fer gestes i grans esforços, és clar, per a concebre una altra estructura psico-social i per a bastir-la, tot reutilitzant diversos elements provinents de les runes de l’actual edifici social.
Però podem fer-ho. Estem preparats. Disposem de les eines i els coneixements.
I no tenim cap altra alternativa.
Durant aquesta tercera dècada del segle XXI veurem i viurem una notable acceleració dels esdeveniments calamitosos. La «pandèmia» és només el primer episodi d’una nova època: la fase terminal de l’edifici social modern. S’escau sortir-ne com més aviat millor. Observar-lo amb perspectiva de conjunt. Minimitzar els danys humans de l’enfonsament. I, sobretot, posar-nos mans a l’obra per a construir els nous habitatges d’una nova civilització en favor de la Vida.
Amb l’amable ajuda d’una vintena d’entusiastes del cinema independent, el 2006 vaig realitzar un curtmetratge al·legòric sobre aquestes qüestions. Narra la història d’un col·lectiu de persones que han desenvolupat diverses maneres d’entendre, afrontar i suportar la decadència de l’edifici en el qual viuen.
En el moment de la seva estrena aquest curtmetratge es va projectar en alguns festivals, però no va ser publicat a cap plataforma de vídeo en línia, ja que aquestes, en aquells anys, tot just començaven a funcionar i eren generalment desconegudes. Així que, fa uns mesos, vaig decidir penjar-lo per primera vegada a Youtube, amb el desig que ens pugui servir d’inspiració per afrontar proactivament aquests difícils moments de decadència que vivim i que viurem.
Avui et faig arribar, benvolgut lector, aquest curtmetratge, titulat «Remodelar l’Estructura», per si és del teu interès. Si t’agrada, no t’oblidis, si et plau, de donar-li un «like», compartir-lo a les teves xarxes, subscriure’t al canal i/o deixar el teu comentari.
Gràcies per ser, cada dia una mica més, un constructor conscient de la nova civilització que tant necessitem.
Blai
[ESPAÑOL]
Decadencia y demolición del edificio social: urge remodelar su estructura
Estimados/as:
Nos encontramos atrapados en los habitáculos de una sociedad que se desmorona debido a una crisis estructural de la cual la «pandemia» es sólo el último detonante.
Nuestro edificio social muestra, desde hace mucho tiempo, señales de decadencia. Una decadencia que ahora sólo se ha hecho más patente. Una decadencia que ya no se puede obviar ni encubrir y que empieza a ser insoportable para muchísimas personas y para innumerables especies vivas. Una decadencia que unos pocos han decidido dinamitar, procediendo, en beneficio propio, a una demolición controlada de importantes sectores de nuestro enorme edificio social.
Y nosotros, la inmensa mayoría de habitantes del planeta, prisioneros de pertinaces preconceptos, distraídos con varios entretenimientos, estancados en ingeniosas excusas, embobados con vanas fantasías, atemorizados por nuestra propia alienación, ignoramos la posibilidad de rediseñar y reconstruir de pies a cabeza el edificio social en el que vivimos.
Pero podríamos hacerlo. Si saliéramos del edificio, podríamos convertirnos en los arquitectos y aparejadores, los obreros y diseñadores, de una nueva forma de habitar el planeta Tierra. Tendriamos que convivir rudimentariamente a la intemperie durante una temporada, ciertamente; tendriamos que hacer hazañas y grandes esfuerzos, por supuesto, para concebir otra estructura psicosocial y para edificarla, reciclando y reutilizando varios elementos provenientes de los escombros del actual edificio social.
Pero podemos hacerlo. Estamos preparados. Disponemos de las herramientas y los conocimientos.
Y no tenemos otra alternativa.
Durante esta tercera década del siglo XXI veremos y viviremos una aceleración de los acontecimientos calamitosos. Y es que ya hemos entrado en plena fase terminal del edificio social moderno. Conviene salir de él cuanto antes. Observarlo con perspectiva de conjunto. Minimizar los daños humanos del hundimiento. Y, sobre todo, ponernos manos a la obra para construir las nuevas viviendas de una nueva civilización en favor de la Vida.
Con la amable ayuda de una veintena de entusiastas del cine independiente, en 2006 realicé un cortometraje alegórico sobre estas cuestiones. Narra la historia de un colectivo de personas que han desarrollado diversas maneras de entender, afrontar y soportar la decadencia del edificio en el que viven.
En el momento de su estreno este cortometraje se proyectó en algunos festivales, pero no fue publicado en ninguna plataforma de vídeo en línea ya que, en aquellos años, estas eran muy desconocidas puesto que apenas empezaban a funcionar. Así que, hace unos meses, decidí colgarlo por primera vez en Youtube, con el deseo de que nos pueda servir de inspiración para afrontar proactivamente estos dificiles momentos de decadencia que vivimos y viviremos.
Hoy te hago llegar, querido lector, este cortometraje, titulado «Remodelar la Estructura», por si es de tu interés. Si te gusta, no te olvides, por favor, de darle un «like», compartirlo en tus redes, suscribirte al canal y/o dejar tu comentario.
Gracias por ser, cada dia una poco más, un constructor consciente de la nueva civilización que tanto necesitamos.
Blai
[ENGLISH]
Decay and demolition of the social building: it is urgent to remodel its structure
Dear:
We find ourselves trapped in the rooms of a society that crumbles down due to a structural crisis of which the “pandemic” is only the latest trigger.
Our social building has long shown signs of decay. A decay that has now only become more apparent. A decay that can no longer be ignored or covered up and that is beginning to be unbearable for many people and for countless living species. A decay that a few have decided to dynamite, proceeding, for their own benefit, to a controlled demolition of important sectors of our huge social building.
And we, the vast majority of the world’s inhabitants, prisoners of stubborn preconceptions, distracted by various entertainments, established in ingenious excuses, mesmerized by vain fantasies, frightened by our own alienation, ignore the possibility of redesigning and rebuilding, form head to toe, the social building in which we live in.
But we could do it. If we left the building, we could become the architects and riggers, the workers and designers, of a new way of inhabiting planet Earth. We would have to live rudimentarily and outdoors for a season, certainly; we would have to make feats and great efforts, of course, to conceive another psychosocial structure and to build it, recycling and reusing various elements from the rubble of the current social building.
But we can do it. We are ready. We have the tools and knowledge.
And we have no other alternative.
During this third decade of the 21st century we will see and experience an acceleration of calamitous events. I’ts because we have already entered the terminal phase of the modern social building. Get out of it as soon as possible. Observe it from an overall perspective. And, above all, get to work to build the new homes of a new civilization in favor of Life.
With the kind help of about twenty independent film enthusiasts, in 2006 I made an allegorical shortmovie on these issues. It tells the story of a group of people who have developed various ways of understanding, facing and enduring the decline of the building in which they live.
At the time of its release, this short film was screened at some festivals, but was not published on any online video platform because, in those years, these were very unknown since they were just starting to work. So, a few months ago, I decided to post it for the first time on Youtube, with the desire that it can serve as inspiration to proactively face these difficult moments of decline that we live and will live.
Today I send you, dear reader, this short film, entitled “Remodeling the Structure”, in case it’s of your interest. If you like it, please, don’t forget to give it a «thumb up», share it on your networks, subscribe to the channel and/or leave your comment.
Thank you for being, more and more, a conscious builder of the new civilization we so desperately need.
Blai