Cinquanta anys enrere es va produir un dels aixecaments populars més importants i significatius de l’era moderna, el Maig del 68. Per a sumar-nos als gestos de rememoració que s’han fet durant aquest passat mes de maig, en Carles Jove i jo hem penjat a internet la versió catalana de l’assaig audiovisual «Crítica de la Separació», realitzat per Guy Debord l’any 1961. Debord va ser un dels escriptors i cineastes que més va influir en l’esperit del Maig del 68 i és de les poques persones que va augurar que un esdeveniment així podia succeir en un país modern i en una època «daurada» pel capitalisme mundial com eren els anys 1960. Aquest curt-metratge va ser subtitulat al català gràcies a la col·laboració de varies entitats i persones en motiu de la seva projecció en el II Festival Desviat (Camallera, 2006).
Amb “Crítica de la Separació”, Guy Debord ens transporta a les vivències i les reflexions dels primers anys del grup situacionista parisenc, les seves perspectives i opinions sobre la vida i la realitat que els envolta. És un dels films que millor transmet un dels sentiments bàsics de l’autor: la nostàlgia d’una vida autèntica. Debord vol mantenir la flama de autenticitat i transmetre’ns gust per ella, per a que en vulguem més. Això ens diu amb vehemència aquesta pel·lícula: cal trencar amb la realitat social predominant per trobar el conducte cap a una existència plena, significativa i apassionant. L’última frase del film és una clara declaració d’intencions del que serà la vida de l’autor: “tan sols començo a fer-vos entendre que no jugaré a aquest joc”.