La Política Provital no està a la Papereta ni al Parlament…

[ESPAÑOL DEBAJO – ENGLISH BELOW]

Podem definir la Política com la dimensió de l’existència humana que concerneix a la reflexió, la deliberació i la decisió sobre els assumptes de la Polis, és a dir, l’esfera pública.

Aquesta dimensió humana, com tantes altres, sofreix actualment profundes adulteracions i fortes degradacions. Ha sigut usurpada, des de fa més de dos segles, per un sistema oligàrquic estatista que es disfressa de democràcia.

Però, tot i la colossal maquinària propagandística que sosté i recolza aquest sistema, en les darreres dècades innombrables persones ens hem adonat, de forma intuïtiva o de forma plenament conscient, que la participació que ens ofereix la “democràcia representativa” és insignificant en el millor dels casos i un engany en el pitjor.

Hem copsat la ineficàcia d’aquest tipus de «participació política» per fer front als problemes fonamentals de la humanitat. Hem comprès que el parlamentarisme no està a favor de les nostres potencialitats més positives. Hem vist la necessitat de desenvolupar la dimensió política d’una forma diferent, més genuïna.

És per això ens hem manifestat amb consignes com ara “Que se’n vagin tots!” (Argentina, 2001), “En diuen democràcia i no ho és!” (Catalunya, 2010-2012), “Ningú ens representa” (Espanya, 2011) o «¡Esquerres i Dretes, la mateixa merda són!» (España, 2020).

És per això que hem escrit que «La política parlamentària és la branca d’entreteniment del complex industrial-militar» (Frank Zappa) o «Si votar servís per canviar alguna cosa, ja estaria prohibit» (Eduardo Galeano) o «La supressió dels partits polítics seria un bé quasi pur» (Simone Weil).

És per això que hem participat en col·lectius assemblearis, mobilitzacions populars, campanyes de conscienciació…

Hem intentat regenerar política. Recuperar el poder de fer la política directament des del Poble.

Però de moment, certament, no ho hem aconseguit.

Així que demà, 14 de febrer, la Generalitat de Catalunya ens convoca de nou a què participem del seu ritual de legitimació: les eleccions al Parlament de Catalunya.

Consignes buides, discursos encaminats a propiciar la nostra divisió com a poble i la nostra distracció dels assumptes més importants, proclames populistes, demagògia i hipocresia… aquests són alguns dels estratagemes que utilitzen els partits que surten a la palestra.

I tots són còmplices del deliri deshumanitzador que estem vivint amb el pretext de la «pandèmia». Sigui per zel o per omissió, tots estan en plena connivència amb la narrativa, tant fictícia com fatal, tan poc científica com poc consensuada, de l’oficialitat.

La dicotomia entre votar aquesta o aquella altra opció és, en aquest context, poc o gens significativa. El totalitarisme tecnocràtic, genocida i ecocida avança mundialment a través de qualsevol de les opcions que se’ns ofereixen. Els qui realment porten el timó d’aquest presumptuós Titànic a la deriva no figuren en cap Parlament.

En comparació amb la divisió entre el poble (és a dir, més del 99% de la població) i l’elit (és a dir, menys de l’1% de la població), la divisió entre dretes i esquerres és irrellevant. Només cal recordar a Stalin, que no tenia res a envejar a Hitler, Franco o Mussolini, per entendre que, sota els discursos aparentment «emancipadors» de les esquerres s’hi pot amagar el mateix grau de despotisme i despropòsit que sota els de dretes. Poso l’exemple de Stalin per a mostrar un cas extrem i palmàri, però si atenem als fets i no només a les paraules, si investiguem profundament la realitat en lloc de quedar-nos en una percepció superficial, ens adonem que la història de la modernitat està repleta de partits d’esquerres que promouen mesures que contravenen la tríada provital de la Llibertat, l’Amor i la Veritat.

Practicar la Política Provital de la Llibertat, l’Amor i la Veritat implica organitzar-nos, com a Poble, en els nostres barris, viles, comarques i províncies, constituint una xarxa cooperativa de grups d’estudi, de reflexió, d’investigació, de suport mutu, d’abastiment, d’intercanvi, de difusió i d’acció, amb un objectiu polític comú: la creació, el desenvolupament i l’empoderament d’Assemblees Populars Confederades, la institució política fonamental d’una societat veritablement democràtica.

En poques paraules: la Política Provital no està a la Papereta ni al Parlament, sinó, potencialment, en el teu Poble i el teu Pensament.

Blai Dalmau Solé
13 de febrer del 2021

DOCUMENTACIÓ

Por qué no voto (Video i Artícle – Borja Vilaseca – 2020)

Reintegrar la Societat amb la Política (Artícle – Blai Dalmau Solé – 2011)

Crisis Multidimensional y Democracia Inclusiva (Llibre – Takis Fotopoulos – 2011)

La Próxima Revolución – (Llibre – Murray Bookchin – 2015)

De la Intervención Política (Artícle i Audio– Félix Rodrigo Mora – 2011)

Nota sobre la supressió general dels partits polítics (Llibret – Simone Weil – 1942).

[ESPAÑOL]

La Política Provital no está en la Papeleta ni el Parlamento…

* * *

Podemos definir la Política como la dimensión de la existencia humana que concierne a la reflexión, la deliberación y la decisión sobre los asuntos de la Polis, es decir, la esfera pública.

Esta dimensión humana, como tantas otras, sufre actualmente profundas adulteraciones y fuertes degradaciones. Ha sido usurpada, desde hace más de dos siglos, por un sistema oligárquico estatista que se disfraza de democracia.

Pero, a pesar de la colosal maquinaria propagandística que sostiene y apoya este sistema, en las últimas décadas innumerables personas nos hemos dado cuenta, de forma intuitiva o de forma plenamente consciente, que la participación que nos ofrece la “democracia representativa” es insignificante en el mejor de los casos y un engaño en el peor.

Hemos captado la ineficacia de este tipo de «participación política» para hacer frente a los problemas fundamentales de la humanidad. Hemos comprendido que el parlamentarismo no está a favor de nuestras potencialidades más positivas. Hemos visto la necesidad de desarrollar la dimensión política de una forma diferente, más genuina.

Es por eso nos hemos manifestado con consignas como “Que se vayan todos!” (Argentina, 2001), “¡Lo llaman democracia y no lo es!” (Cataluña, 2010-2012), “Nadie nos representa” (España, 2011) o «¡Izquierdas y Derechas, la misma mierda son!» (España, 2020).

Es por ello que hemos escrito que «La política parlamentaria es la rama de entretenimiento del complejo industrial-militar» (Frank Zappa) o «Si votar sirviera para cambiar algo, ya estaría prohibido» (Eduardo Galeano) o «La supresión de los partidos políticos sería un bien casi puro » (Simone Weil).

Es por ello que hemos participado en colectivos asamblearios, movilizaciones populares, campañas de concienciación …

Hemos intentado regenerar política. Recuperar el poder de hacer la política directamente desde el Pueblo.

Pero de momento, ciertamente, no lo hemos conseguido.

Así que mañana, 14 de febrero, la Generalidad de Cataluña nos convoca de nuevo a que participamos de su ritual de legitimación: las elecciones al Parlamento de Cataluña.

Consignas vacías, discursos encaminados a propiciar nuestra división como pueblo y nuestra distracción de los asuntos más importantes, proclamas populistas, demogògia e hipocresía … estos son algunos de los estratagemas que utilizan los partidos que salen a la palestra.

Y todos son cómplices del delirio deshumanizador que estamos viviendo con el pretexto de la «pandemia». Sea por celo o por omisión, todos están en plena connivencia con la narrativa, tan ficticia como fatal, tan poco científica como poco consensuada, de la oficialidad.

La dicotomía entre votar esta o aquella otra opción es, en este contexto, poco o nada significativa. El totalitarismo tecnocrático, genocida y ecocida avanza mundialmente a través de cualquiera de las opciones que se nos ofrecen. Los que realmente llevan el timón de este presuntuoso Titanic a la deriva no figuran en ningún Parlamento.

En comparación con la división entre el pueblo (es decir, más del 99% de la población) y la élite (es decir, menos del 1% de la población), la división entre derechas e izquierdas es irrelevante. Sólo hay que recordar a Stalin, que no tenía nada que envidiar a Hitler, Franco o Mussolini, para entender que, bajo los discursos aparentemente «emancipadores» de las izquierdas se puede esconder el mismo grado de despotismo y despropósito que bajo los de derechas. Pongo el ejemplo de Stalin para mostrar un caso extremo y palmario, pero si tenemos en cuenta los hechos y no sólo a las palabras, si investigamos profundamente la realidad en lugar de quedarnos en una percepción superficial, nos damos cuenta de que la historia de la modernidad está repleta de partidos de izquierdas que promueven medidas que contravienen la tríada provital de la Libertad, el Amor y la Verdad.

Practicar la Política Provital d la Libertad, el Amor y la Verdad implica organizarnos, como Pueblo, en nuestros barrios, pueblos, comarcas y provincias, constituyendo una red cooperativa de grupos de estudio, de reflexión, de investigación, de apoyo mutuo, de abastecimiento, de intercambio, de difusión y de acción, con un objetivo político común: la creación, el desarrollo y el empoderamiento de Asambleas Populares Confederadas, la institución política fundamental de una sociedad verdaderamente democrática.

En pocas palabras: la Política Provital no está en la Papeleta ni en el Parlamento, sino, potencialmente, en tu Pueblo y tu Pensamiento.

Blai Dalmau Solé
13 de febrero de 2021

DOCUMENTACIÓN

Por qué no voto (Video y Artículo – Borja Vilaseca – 2020)

Reintegrar la Sociedad con la Política (Artículo – Blai Dalmau Solé – 2011)

La Próxima Revolución (Libro – Murray Bookchin – 2015)

De la Intervención Política (Artículo y Audio – Félix Rodrigo Mora – 2011)

Crisis Multidimensional y Democracia Inclusiva (Libro – Takis Fotopoulos – 2011)

Nota sobre la supressión general de los partidos políticos (Artículo – Simone Weil – 1942).

[ENGLISH]

Provital Politics is not on the Ballot or in Parliament…

* * *

We can define Politics as the dimension of human existence that concerns reflection, deliberation and decision on the affairs of the Polis, that is, the public sphere.

This human dimension, like so many others, is currently suffering profound adulterations and severe degradations. It has been usurped, for more than two centuries, by a statist oligarchic system that masquerades as democracy.

But, despite the colossal propaganda machine that sustains and supports this system, in the last decades countless people have realized, intuitively or fully consciously, that the participation that “representative democracy” offers us is insignificant in at best and a hoax at worst.

We have grasped the ineffectiveness of this kind of “political participation” in tackling the fundamental problems of humanity. We have understood that parliamentarism is not in favor of our most positive potentialities. We have seen the need to develop the political dimension in a different, more genuine way.

That is why we have demonstrated with slogans such as “Let them all go!” (Argentina, 2001), “They call it democracy and it isn’t!” (Catalonia, 2010-2012), “Nobody represents us” (Spain, 2011) or «Left and right, they are the same shit!» (Spain, 2020).

That is why we have written that “Parliamentary politics is the entertainment branch of the military-industrial complex” (Frank Zappa) or “If voting served to change something, it would already be forbidden” (Eduardo Galeano) or “The suppression of political parties would be an almost pure good »(Simone Weil).

That is why we have participated in assembleary groups, popular mobilizations, awareness campaigns …

We have tried to regenerate politics. Recover the power of the people to make politics.

But so far, we certainly have not succeeded.

So tomorrow, February 14, the Government of Catalonia summons us again to participate in its legitimation ritual: the elections to the Parliament of Catalonia.

Empty slogans, speeches aimed at fostering our division as a people and our distraction from the most important issues, populist proclamations, demogogy and hypocrisy … these are some of the stratagems used by the parties that come to the fore.

And all are accomplices of the dehumanizing delusion that we are living under the pretext of the “pandemic.” Either by zeal or by omission, all are in full collusion with the narrative, as fictitious as it is fatal, as unscientific as it is not consensual, of the establishment.

The dichotomy between voting this or that option is, in this context, little or not at all significant. Technocratic, genocidal and ecocidal totalitarianism advances worldwide through any of the options offered to us. Those who are actually at the helm of this presumptuous adrift Titanic are not listed in any Parliament.

Compared to the division between the people (that is, more than 99% of the population) and the elite (that is, less than 1% of the population), the division between left and right is irrelevant. One only has to remember Stalin, who had nothing to envy Hitler, Franco or Mussolini, to understand that, under the apparently “emancipatory” speeches of the left, the same degree of despotism and nonsense can be hidden as under those of the right. I use the example of Stalin to show an extreme and obvious case, but if we take into account the facts and not only the words, if we deeply investigate reality instead of remaining in a superficial perception, we realize that the history of the Modernity is full of left-wing parties that promote measures that contravene the provital triad of Freedom, Love and Truth.

Practicing the Provital Politics of Freedom, Love and Truth implies organizing ourselves, as a People, in our neighborhoods, towns, counties and provinces, constituting a cooperative network of study, reflection, research, mutual support, supply, exchange and action groups, with a common political objective: the creation, development and empowerment of Confederate People’s Assemblies, the fundamental political institution of a truly democratic society.

In short: Provital Politics is not on the Ballot or in Parliament, but potentially in your People and your Thought.

Blai Dalmau Solé
February 13, 2021

DOCUMENTATION

Why I don’t vote (Video and Article – Borja Vilaseca – 2020)

Reintegrating Society with Politics (Article – Blai Dalmau Solé – 2011)

The Next Revolution – (Book – Murray Bookchin – 2015)

On Political Intervention (Article and Audio – Félix Rodrigo Mora – 2011)

Multidimensional Crisis and Inclusive Democracy (Book – Takis Fotopoulos – 2011)

On the abolition of all political parties (Book – Simone Weil – 1942)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *