Comença la Rebel·lió contra l’Extinció

[ENGLISH BELOW – ESPAÑOL DEBAJO]

Sabem que en els darrers segles, i, sobretot, en les darreres dècades, la humanitat ha degradat i destruït una gran part de la Vida que ha sorgit a la Terra a través d’un complex procés de milions d’anys d’evolució. Unes 200 espècies s’extingeixen cada dia.

Sabem que molts dels nostres actes habituals, com viatjar en avió o menjar animals, tenen implicacions ecològicament devastadores. El nostre impacte sobre la biosfera és, segons alguns científics, equiparable amb la destrucció ocasionada per la col·lisió d’un gran meteorit sobre la Terra.

Sabem que la intensa contaminació a què estem sotmetent el nostre cel, juntament amb la desaforada desforestació a la que estem sotmetent a la nostra terra, estan donant lloc a un creixent escalfament planetari i desgavell climàtic. Això està fent que els desastres «naturals» (incendis, inundacions, tornados,…) siguin cada cop més freqüents i virulents. Arribats a cert punt, tot això pot provocar la destrucció massiva dels cultius que alimenten la nostra vida, provocant l’escassetat de queviures bàsics fins i tot en els països enriquits…

Sabem que aquesta crisi ecològica, sumada d’altres factors, fa que la civilització global moderna tingui els dies comptats. En paraules de Peter Goldmark, president de la fundació Rockefeller, «La mort de la nostra civilització ja no és una teoria o una possibilitat acadèmica: és el camí en què estem.»

Ho sabem de ciència certa tot això. Però no ho assimilem. No ho assumim. No ho emprem.

La magnitud de la tragèdia ens sobrepassa. Les inèrcies ens absorbeixen. La irresponsabilitat ens sedueix.

Penso que és l’hora de despertar-nos, de fer un pas endavant, de madurar. És l’hora que les persones i els pobles declarem en actes el nostre amor a la Terra, que tant ens ha donat i que tant està patint. És l’hora de superar les inèrcies i els interessos que impedeixen que la veritat sigui degudament escoltada i emprada. És l’hora de posar fi a la civilització del creixement econòmic i donar a llum a la civilització del creixement vital. És l’hora, en fi, de la Rebel·lió contra l’Extinció.

Continua llegint «Comença la Rebel·lió contra l’Extinció»

Maig del 68 i la Societat de l’Espectacle, mig segle després

Enguany s’han complert cinquanta anys d’ençà d’uns aixecaments populars més importants del l’era moderna, el Maig del 68. Deu milions de persones van ocupar fàbriques, universitats i edificis públics arreu de l’hexàgon francès, reclamant canvis amplis i profunds en la vida social, i provocant, durant més d’un mes, una completa aturada del funcionament habitual de l’economia i de la política del país. El Maig del 68 francès va ser la màxima expressió d’un esperit de rebel·lió popular i d’anhel de llibertat que va irrompre arreu del món a finals dels anys seixanta: des dels Estats Units d’Amèrica al Japó, passant per Mèxic, Alemanya, Polònia i Txecoslovàquia, arreu van sorgir brots socials rupturistes i regeneradors.

Potser no és casual que l’any anterior, també a França, es publiqués un dels llibres d’anàlisi social més aguts, reveladors i significatius del segle XX, La Societat de l’Espectacle. Es tracta de l’obra seminal de Guy Debord, escriptor, cineasta i, sobretot, revolucionari que va fundar i liderar la Internacional Situacionista, una organització d’intel·lectuals i artistes que es va ocupar de renovar, impulsar i actualitzar el projecte de transformació cap a una nova societat d’arrel democràtica i llibertària. En el llibre, Debord estudia, a través de 221 tesis escrites amb un llenguatge abstracte i sintètic, de quina manera les dinàmiques de la mercaderia i de la burocràcia esdevenen dinàmiques de falsejament i manipulació massiva durant el segle XX.

Durant el passat maig del 2018 es van fer diversos actes i gestos de rememoració del Maig del 68, i jo no vaig poder deixar de reflexionar novament sobre una qüestió que porta anys voltant per les meves neurones, a saber: quina rellevància i utilitat pot tenir, avui en dia, recordar els fets i les idees de 1968 i pensar sobre les tesis de la Societat de l’Espectacle? En aquest breu article hi ha alguns apunts a mode de resposta.

Continua llegint «Maig del 68 i la Societat de l’Espectacle, mig segle després»

Crítica de la Separació (Guy Debord, 1961)

Cinquanta anys enrere es va produir un dels aixecaments populars més importants i significatius de l’era moderna, el Maig del 68. Per a sumar-nos als gestos de rememoració que s’han fet durant aquest passat mes de maig, en Carles Jove i jo hem penjat a internet la versió catalana de l’assaig audiovisual «Crítica de la Separació», realitzat per Guy Debord l’any 1961. Debord va ser un dels escriptors i cineastes que més va influir en l’esperit del Maig del 68 i és de les poques persones que va augurar que un esdeveniment així podia succeir en un país modern i en una època «daurada» pel capitalisme mundial com eren els anys 1960. Aquest curt-metratge va ser subtitulat al català gràcies a la col·laboració de varies entitats i persones en motiu de la seva projecció en el II Festival Desviat (Camallera, 2006).

 

Continua llegint «Crítica de la Separació (Guy Debord, 1961)»

Nova Etapa

Algunes persones ja ho haureu notat: en els darrers anys he estat més aviat en silenci… De tant en tant he enviat alguna notícia, aportació o convit a través de la meva llista de Correu-E, però, tanmateix, gairebé no he publicat nous articles, pràcticament no he participat en assemblees i he deixat de fer dotzenes de conferències com feia en els anys anteriors. Necessitava recés, renovació, replantejament.

Continua llegint «Nova Etapa»

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies