Publicat a

De Moment, Tenim Sort

[ENGLISH BELOW – ESPAÑOL DEBAJO]

Felicitats. Has sobreviscut a l’estiu més calorós mai registrat.

A l’Amazones, a Gran Canària, a l’Àrtic i a molts altres indrets de la Terra, bilions d’éssers vius complexos no han tingut la mateixa sort. Unes flames violentes els han abrasat. Uns incendis avivats per l’Escalfament Global han acabat amb les seves vides.

La glacera Okjökull d’Islàndia tampoc ha tingut sort. És el primer riu de gel desaparegut a causa de l’Escalfament Global.

Però tu i jo, benvolgut lector, de moment, tenim sort. De moment, les onades de calor no han estat prou fortes per a impossibilitar el funcionament del nostre organisme. De moment, el caos climàtic no ha impedit el cultiu dels aliments que arriben al nostre plat. De moment, no s’ha produït un calamitós col·lapse a la nostra societat. De moment, la pujada del nivell del mar no ha engolit les nostres terres. De moment, la creixent sequera no ha eixugat les nostres fonts d’aigua potable. De moment, els desastres «naturals» no han arruïnat les nostres llars. De moment, vivim en un entorn força segur i confortable. De moment, tenim sort, molta sort.

Continua llegint «De Moment, Tenim Sort»

Publicat a

Primers Fruits de la Rebel·lió per la Vida

[ESPAÑOL DEBAJO – ENGLISH BELOW]

El destacat lingüista i analista sociopolític de referència mundial en les darreres dècades, Noam Chomsky, ha declarat recentment:

«Tots els diaris haurien de portar diàriament un titular cridaner dient que ens dirigim cap a la catàstrofe total. En un parell de generacions, la societat humana organitzada pot no sobreviure. Això s’ha de perforar constantment als caps de la gent. Al cap i a la fi, no hi ha hagut res com això en tota la història humana. La generació actual ha de prendre una decisió sobre si la societat humana organitzada sobreviurà un parell de generacions més, i s’ha de fer ràpidament, no hi ha molt de temps. […] I retirar-se dels acords de París ha de ser considerat com un dels pitjors delictes de la història.»

“És impossible d’exagerar la increïble naturalesa del repte al qual ens enfrontem: determinar, en els anys vinents, si la societat humana organitzada pot sobreviure d’alguna manera semblant a la seva forma actual. L’escalfament global és ja un factor primordial en l’extinció d’espècies en curs, que porta un ritme inaudit en els darrers 65 milions d’anys. No ens podem demorar en canviar radicalment de curs per evitar una gran catàstrofe. Els activistes d’Extinction Rebelion estan mostrant el camí per afrontar aquest enorme repte amb coratge i integritat, un assoliment de significació històrica que s’ha d’amplificar amb urgència”.

Juntament amb Vandana Shiva i Naomi Klein, Chomsky és un dels signatàris del document «Emergència Climàtica: Una Carta Oberta a la Ciutadania Global Preocupada», en el qual manifesten el seu suport a Extinction Rebelion i afirmen que «Els líders polítics a tot el món estan fracassant en abordar la crisi ambiental. Si el capitalisme corporatiu global continua impulsant l’economia internacional, la catàstrofe global és inevitable».

En les darreres setmanes d’abril del 2019, als territoris regits per l’Estat Espanyol, hem pogut presenciar un clar exemple de l’esmentat «fracàs» dels «líders polítics». Hem vist com els partits enarboraven diverses qüestions en la seva campanya electoral, però, tanmateix, tots ells passaven completament per alt la qüestió crucial dels nostres temps, a saber: com sortim de l’espiral de destrucció i degradació ecològica i evitem danys majors i irreversibles? Estem parlant d’una crisi que ja està esdevenint catàstrofe a molts llocs del món, i les previsions científiques apunten al fet que, si no fem un canvi radical i general en els pròxims anys, aquesta catàstrofe s’estendrà arreu del món i s’aguditzarà fins al punt de posar en entredit la mateixa supervivència de l’espècie humana.

Continua llegint «Primers Fruits de la Rebel·lió per la Vida»

Publicat a

Comença la Rebel·lió contra l’Extinció

[ENGLISH BELOW – ESPAÑOL DEBAJO]

Sabem que en els darrers segles, i, sobretot, en les darreres dècades, la humanitat ha degradat i destruït una gran part de la Vida que ha sorgit a la Terra a través d’un complex procés de milions d’anys d’evolució. Unes 200 espècies s’extingeixen cada dia.

Sabem que molts dels nostres actes habituals, com viatjar en avió o menjar animals, tenen implicacions ecològicament devastadores. El nostre impacte sobre la biosfera és, segons alguns científics, equiparable amb la destrucció ocasionada per la col·lisió d’un gran meteorit sobre la Terra.

Sabem que la intensa contaminació a què estem sotmetent el nostre cel, juntament amb la desaforada desforestació a la que estem sotmetent a la nostra terra, estan donant lloc a un creixent escalfament planetari i desgavell climàtic. Això està fent que els desastres «naturals» (incendis, inundacions, tornados,…) siguin cada cop més freqüents i virulents. Arribats a cert punt, tot això pot provocar la destrucció massiva dels cultius que alimenten la nostra vida, provocant l’escassetat de queviures bàsics fins i tot en els països enriquits…

Sabem que aquesta crisi ecològica, sumada d’altres factors, fa que la civilització global moderna tingui els dies comptats. En paraules de Peter Goldmark, president de la fundació Rockefeller, «La mort de la nostra civilització ja no és una teoria o una possibilitat acadèmica: és el camí en què estem.»

Ho sabem de ciència certa tot això. Però no ho assimilem. No ho assumim. No ho emprem.

La magnitud de la tragèdia ens sobrepassa. Les inèrcies ens absorbeixen. La irresponsabilitat ens sedueix.

Penso que és l’hora de despertar-nos, de fer un pas endavant, de madurar. És l’hora que les persones i els pobles declarem en actes el nostre amor a la Terra, que tant ens ha donat i que tant està patint. És l’hora de superar les inèrcies i els interessos que impedeixen que la veritat sigui degudament escoltada i emprada. És l’hora de posar fi a la civilització del creixement econòmic i donar a llum a la civilització del creixement vital. És l’hora, en fi, de la Rebel·lió contra l’Extinció.

Continua llegint «Comença la Rebel·lió contra l’Extinció»

Publicat a

Maig del 68 i la Societat de l’Espectacle, mig segle després

Enguany s’han complert cinquanta anys d’ençà d’uns aixecaments populars més importants del l’era moderna, el Maig del 68. Deu milions de persones van ocupar fàbriques, universitats i edificis públics arreu de l’hexàgon francès, reclamant canvis amplis i profunds en la vida social, i provocant, durant més d’un mes, una completa aturada del funcionament habitual de l’economia i de la política del país. El Maig del 68 francès va ser la màxima expressió d’un esperit de rebel·lió popular i d’anhel de llibertat que va irrompre arreu del món a finals dels anys seixanta: des dels Estats Units d’Amèrica al Japó, passant per Mèxic, Alemanya, Polònia i Txecoslovàquia, arreu van sorgir brots socials rupturistes i regeneradors.

Potser no és casual que l’any anterior, també a França, es publiqués un dels llibres d’anàlisi social més aguts, reveladors i significatius del segle XX, La Societat de l’Espectacle. Es tracta de l’obra seminal de Guy Debord, escriptor, cineasta i, sobretot, revolucionari que va fundar i liderar la Internacional Situacionista, una organització d’intel·lectuals i artistes que es va ocupar de renovar, impulsar i actualitzar el projecte de transformació cap a una nova societat d’arrel democràtica i llibertària. En el llibre, Debord estudia, a través de 221 tesis escrites amb un llenguatge abstracte i sintètic, de quina manera les dinàmiques de la mercaderia i de la burocràcia esdevenen dinàmiques de falsejament i manipulació massiva durant el segle XX.

Durant el passat maig del 2018 es van fer diversos actes i gestos de rememoració del Maig del 68, i jo no vaig poder deixar de reflexionar novament sobre una qüestió que porta anys voltant per les meves neurones, a saber: quina rellevància i utilitat pot tenir, avui en dia, recordar els fets i les idees de 1968 i pensar sobre les tesis de la Societat de l’Espectacle? En aquest breu article hi ha alguns apunts a mode de resposta.

Continua llegint «Maig del 68 i la Societat de l’Espectacle, mig segle després»

Publicat a

Crítica de la Separació (Guy Debord, 1961)

Cinquanta anys enrere es va produir un dels aixecaments populars més importants i significatius de l’era moderna, el Maig del 68. Per a sumar-nos als gestos de rememoració que s’han fet durant aquest passat mes de maig, en Carles Jove i jo hem penjat a internet la versió catalana de l’assaig audiovisual «Crítica de la Separació», realitzat per Guy Debord l’any 1961. Debord va ser un dels escriptors i cineastes que més va influir en l’esperit del Maig del 68 i és de les poques persones que va augurar que un esdeveniment així podia succeir en un país modern i en una època «daurada» pel capitalisme mundial com eren els anys 1960. Aquest curt-metratge va ser subtitulat al català gràcies a la col·laboració de varies entitats i persones en motiu de la seva projecció en el II Festival Desviat (Camallera, 2006).

 

Continua llegint «Crítica de la Separació (Guy Debord, 1961)»

Publicat a

Nova Etapa

Algunes persones ja ho haureu notat: en els darrers anys he estat més aviat en silenci… De tant en tant he enviat alguna notícia, aportació o convit a través de la meva llista de Correu-E, però, tanmateix, gairebé no he publicat nous articles, pràcticament no he participat en assemblees i he deixat de fer dotzenes de conferències com feia en els anys anteriors. Necessitava recés, renovació, replantejament.

Continua llegint «Nova Etapa»